Zàping

El propòsit del post d’avui és fer una repassada general a les últimes notícies sobre genètica publicades a les edicions digitals de diversos mitjans representatius. Simplement es tracta de fer una cerca a través dels buscadors de les webs dels mitjans amb paraules com genètica o gen i veure quines són les darreres notícies que s’han publicat. No és un repàs exhaustiu de notícies de genètica als mitjans, ja que això portaria més temps i una cerca més intensa. És simplement una ullada, tot i això, pot resultar interessant. D’aquesta manera potser podrem tenir una visió global de com es pot tractar l’actualitat en genètica des de diferents visions.

Avui.

L’ última notícia de l’àmbit va ser publicada el passat divendres, dia 11, i tracta sobre el recent descobriment del científic català Joan Massagué, que dirigeix un equip d’investigació al Memorial Sloan-Kettering de Nova-York. L’article original el va publicar Nature i explica que l’equip ha identificat dues molècules d’ARN que eviten que les cèl·lules cancerígenes facin metàstasis en càncers de mama. És a dir, impedeixen que s’estenguin als teixits pròxims dels pulmons o dels ossos.

Per altra banda, trobem un altre article d’opinió força interessant (publicat el dia 7) titulat ‘Gens, humans i rock’. En ell, David Bueno, professor investigador en genètica, argumenta l’origen evolutiu comú de la llengua i la música des d’una única forma de comunicació anterior. Per justificar la hipòtesis posa diversos exemples: des d'estudis que demostren com que la música i la llengua comparteixen un gran número de xarxes neuronals a les investigacions amb el gen relacionat amb parla, el FOXP2, passant per assajos sobre el LAN (llengua adaptada als nens). Segons l'autor diu, una separació genètica hauria permès crear el llenguatge, especialitzat en la informació i el llenguatge musical, especialitzat en l’expressió d’emocions, a partir d'una forma de comunicació primitiva.

El Mundo.

Fa tres dies, aquest diari publicava una entrevista a Alberto Pérez Jurado, que dirigeix el primer màster d'assessorament genètic. El diàleg mostra la crítica que fa el científic al fet que a Espanya encara no estigui regulada la genètica mèdica ni la figura de l'assessor genètic. Un professional que amb una simple mostra de sang pot determinar el risc de patir diverses malalties. Mentre que en països com França, el Regne Unit, Holanda o els EUA, els pacients ja es beneficien dels testos genètics, el Sistema de salut espanyol encara no preveu l'ús d'aquests testos genètics.

El País.

Si bé El País també parla de l’últim descobriment sobre la metàstasis de Massagué, és una notícia que tracten tots els mitjans i que ja no comentarem més. Per altra banda, avui mateix, publiquen que “Un estudio confirma que el sistema inmune evoluciona según el entorno”. Segons l’estudi, fa milers d’anys una mutació en el gen TLR4 va prosperar en la població subsahariana. S'ha descobert que gràcies a l’efecte d’aquesta mutació, es reduïa considerablement el risc de mort per malària, una malaltia molt estesa a la regió. Posteriorment, quan aquest gen mutat va arribar a Euràsia va tornar a patir una altra mutació que va tenir més èxit en la població de la regió. Una mutació més adequada a les infeccions bacterianes d’Europa i Àsia.

Un altre tema sempre d'actualitat són els transgènics. Dilluns publicaven el veto de França al transgènic de panís que més s'usa a Espanya. Es veu que la planta en qüestió, la Mon 810, de la multinacional Monsanto és de dubtosos efectes sobre el medi ambient i la salut humana. El transgènic ja havia estat vetat a Alemanya, Àustria i Hongria, mentre que Espanya n'és el principal productor, amb més de 75.000 hectàrees cultivades de Mon 810 de fins a 55 varietats.

Público.

L'últim que publica Público en relació amb la genètica és sobre la prohibició francesa a un transgènic, anteriorment comentada. Per tant, ens fixarem en una altra notícia, publicada ahir. Es tracta més d'una curiositat que no d'una notícia destacada i explica el desenvolupament d'una pastanaga per a prevenir osteoporosis. El vegetal, aconseguit a través de la bioenginyeria, té el el gen SCAX1 alterat per a convertir-lo en un transportador de calci més actiu. D'aquesta manera, la ingesta d'aquest transgènic facilita l'absorció del calci. De totes maneres, el nou aliment encara està en fase experimental i encara no és podrà comercialitzar.